Menús

El cristià sap que pot trobar en la doctrina social de l’Església els principis de reflexió, els criteris de judici i les directrius d’acció de què partir per promoure un humanisme integral i solidari. Difondre aquesta doctrina constitueix, doncs, una autèntica prioritat pastoral, a fi que les persones, il·luminades per ella, esdevinguin capaces d’interpretar la realitat d’avui i de cercar vies apropiades per a l’acció: «L’ensenyament i la difusió de la doctrina social formen part de la missió evangelitzadora de l’Església» (CDSE 7).

Mn. Antoni M. Oriol

Biografia i recull d'articles i inetervencions

amoriolMn. Antoni M. Oriol Tataret moria a dos quarts de cinc de la tarda del dia 23 d’abril, festivitat de sant Jordi, dins l’octava de Pasqua. A ell, que maldava per configurar la seva vida a la de Crist, el Pare li féu el do de fer-los semblants també en la mort; la seva agonia, especialment dolorosa pels qui l’estimem, va ser intensa fins el seu traspàs en el llarg dia de Pasqua.

Havia nascut a Camagüey (Cuba), llicenciat en filosofia i teologia per la Universitat Gregoriana de Roma, va ser ordenat prevere pel bisbe Ramon Masnou a Vic el dia 13 d’abril de 1954. A més de múltiples tasques pastorals a la seva diòcesi, va ser professor de Teologia moral social a les facultats de teologia de Catalunya i de Vitòria i relator del tema tercer del Concili Provincial Tarraconense.

La seva va ser una vida plena de sentit: el sacerdoci, la vida espiritual, el treball com a teòleg, la reflexió filosòfica, tot ho va posar al servei de comunitats, grups, entitats i persones. Per aquest servei dedicà anys a l’estudi del text bíblic en les versions grega i llatina, dels pares i doctors de l’Església, dels grans mestres de l’espiritualitat cristiana, del magisteri moral i social de l’Església, dels grans filòsofs...

Com qui paladeja una menja deliciosa una i altra vegada rellegia textos que el transportaven. Aquest era el cas del volum del pare jesuïta Bernard Lonergan, l’intelligenza: studio sulla comprensione dell’esperienza, o de l’obra del beat Ramon Llull, que ell coneixia amb profunditat i a la què acudia reiteradament per elevar el seu esperit. Amb la mateixa finalitat llegia els nostres poetes i, amb especial fruïció, l’obra de David Jou en qui conflueixen ciència, fe i poesia, combinació que el fascinava.

Mn. Oriol tenia una gran capacitat de síntesi. Sostenia que només s’arriba a conèixer amb profunditat el pensament d’un autor o el missatge d’un text quan hom s’és capaç d’esquematitzar-lo. Els qui hem estat alumnes seus coneixem les sinopsis dels documents magisterials que elaborava amb tanta cura, i sabem com ens han ajudat a copsar-ne el contingut. Va ser un gran pedagog que comunicà el pòsit de saviesa que, gracies a les capacitats innates i al seu esforç, havia anat acumulant. Però, sobretot, ens encomanava passió per tot el que sabia i estimava i ho feia amb la humilitat que el caracteritzà, tan pròpia dels grans savis.

S’havia especialitzat en múltiples camps de la teologia moral i deixa una obra important d’articles i comentaris en petit format. Havia esdevingut un vertader doctor, sense seguir mai el protocol acadèmic per a ser-ne reconegut. Com a tal assessorà eficaçment no pocs tesinands i doctorands i contribuí a la redacció de volums d’altres autors. Mai no va defugir el qui li demanava ajut.

No puc deixar de fer present aquí el camp d’estudi en el què Mn. Oriol s’esmerçà de manera notable i sobre el qual ens deixa una obra única en la seva especialitat. El seu llibre Nació i Magisteri pontificiha assolit en l’àmbit catòlic del nostre país l’objectiu que ell es proposava “d’aportar claredat, sentit, utilitat i eficàcia” en un tema transcendent per a la vida dels pobles i, en especial, per a la nostra nació. No ha pogut veure acabada l’edició ja en preparació del volum complet de textos dels Papes contemporanis (de Pius XI a Benet XVI) sobre el tema nacional. Ens hi encomanem per poder-la acabar i desitgem que des de “l’estada” que el Senyor li tenia preparada en pugui gaudir aviat.

Mn. Oriol formulava dues preguntes als seus futurs col·laboradors: estimes l’Església?; estimes Catalunya? A mi me les adreçà l’any 1993. No recordo si la meva resposta afirmativa va ser gaire convincent. Potser ell va intuir que, si més no, hi havia possibilitat de progrés i per això em proposà d’ajudar-lo, a ell i al Dr. Joan Costa, en l’endegament del Seminari de Doctrina i Acció Social de l’Església (SEDASE) a la Facultat de Teologia de Catalunya. Una vegada jubilat com a docent  (2003), sense deixar la vinculació amb el dit Seminari, dirigit des d’aleshores pel Dr. Antoni Babra, situàrem el nostre lloc de treball a la seu de la Fundació Dr. Albert Bonet, de la qual ell era patró i jo en vaig esdevenir poc després.

Han estat vint-i-un anys treballant al seu costat en aprenentatge constant gràcies al testimoni edificant de la seva vida i a la seva paraula, que induïa sempre a la reflexió i a la recerca de la Veritat. En dono gràcies a Déu!

Concepció Huerta