Menús

El cristià sap que pot trobar en la doctrina social de l’Església els principis de reflexió, els criteris de judici i les directrius d’acció de què partir per promoure un humanisme integral i solidari. Difondre aquesta doctrina constitueix, doncs, una autèntica prioritat pastoral, a fi que les persones, il·luminades per ella, esdevinguin capaces d’interpretar la realitat d’avui i de cercar vies apropiades per a l’acció: «L’ensenyament i la difusió de la doctrina social formen part de la missió evangelitzadora de l’Església» (CDSE 7).

Ideari

 

A.-  El SEDASE aprofundeix i propaga la Doctrina Social de l'Església com a aportació de la Comunitat cristiana a la realització d'una societat humana «justa, amiga i fraterna» (Rerum Novarum). Ho fa amb perspectiva europea i obertura als problemes mundials, des d'una cordial inculturació a Catalunya, pàtria, cultura i nació on arrela la Facultat de Teologia (cf. estatuts de la Facultat de Teologia de Catalunya, art. 2.3). Amb les seves activitats serveix la Facultat de Teologia de Catalunya i altres institucions, tan eclesials com civils.

B.- Els membres del SEDASE (cf. article 9) tindran sempre present que:

1. aprofundeixen i propaguen no una ideologia, sinó una doctrina que se situa dins l'exercici del ministeri d'evangelització en el camp social (cf. Laborem Exercens, 1–3; Sollicitudo Rei Socialis, 41–42; Centesimus Annus, 53–61);

2. en i per ser Església, de la qual són membres conscients i actius:

2.1. són cridats a enriquir la doctrina amb la seva experiència i reflexió, i l'acció amb el seu testimoni i apostolat. S'esmercen a fer–ho des de la triple llibertat que els correspon d'investigar, de pensar i de manifestar llur opinió amb humilitat i fortalesa en aquelles coses en què gaudeixen de perícia (cf. GS 62). Conseqüentment, reconeixen i fomenten la llibertat d'acció dels seus membres en les matèries eclesialment i socialment opinables;

2.2. consideren decisiva la referència al Magisteri papal i episcopal, tant en el sentit positiu de secundar–lo a tenor del grau d'autoritat de la seva intervenció, com en el sentit negatiu d'excloure tota posició doctrinal o activa de dissens (cf. De Ecclesiali Theologi Vocatione nn. 32–38);

2.3. com a membres de les Esglésies que són a Catalunya aprofundeixen el magisteri social dels bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense, especialment el del Concili provincial de 1995;

3. com a testimonis i apòstols de Crist, conreen, d'una banda, la caritat intraeclesial, l'esperit apostòlic i la justícia social; i, pel que fa a llurs mútues relacions, cultiven la claredat del diàleg, l'ajut en les dificultats i l'acord programàtic i operatiu;

4. incorporen la reflexió i les pautes procedents de les reunions i activitats del SEDASE; i assumeixen les línies i orientacions fonamentals provinents del consell directiu;

5. s'obren al diàleg interdisciplinari, ecumènic i interreligiós.

C.- Els principis, criteris i directrius de què parla l'article 1.2. troben una exposició adient en les «Orientacions per a l'estudi i ensenyament de la Doctrina Social de l'Església en la formació dels preveres». Congregació per a l'educació catòlica (30.XII.1988)

D.- L'article 14 del present reglament es vertebra en funció de la constitució pastoral «Gaudium et Spes» (GS) del Concili Vaticà II. En concret

1. té com a teló de fons la situació del món contemporani (GS, proemi i exposició introductòria), concretada segons la quadrilogia «canvis, tensions, aspiracions, interrogants», posada contínuament al dia;

2. el seu eix de reflexió és constituït per la trilogia «persona, societat, activitat humana», que enclou els drets i deures humans (part primera, capítols I–III) i per la relació «Església–Món» sintetitzada en el capítol IV;

3. les seves activitats concretes de reflexió i acció es concentren (part segona) en els àmbits de la cultura (capítol II), economia (capítol III), política, pau i comunitat dels pobles (capítols IV i V)