Menú Principal

El cristià sap que pot trobar en la doctrina social de l’Església els principis de reflexió, els criteris de judici i les directrius d’acció de què partir per promoure un humanisme integral i solidari. Difondre aquesta doctrina constitueix, doncs, una autèntica prioritat pastoral, a fi que les persones, il·luminades per ella, esdevinguin capaces d’interpretar la realitat d’avui i de cercar vies apropiades per a l’acció: «L’ensenyament i la difusió de la doctrina social formen part de la missió evangelitzadora de l’Església» (CDSE 7).

Documents de la Doctrina Social

Davant l'intent d'alguns de sembrar «dubtes i desconfiances» sobre l'eficàcia de la doctrina social, perquè és considerada abstracta, deductiva, estàtica i sense força crítica, Joan Pau II ha cridat moltes vegades l'atenció sobre la urgència d'una acció social que recolzi en el «ric i complex patrimoni» denominat «doctrina social o ensenyament social de l'Església». El mateix havien fet els seus predecessors Joan XXIII i Pau VI, i els pares del Concili Vaticà II. Del pensament dels Pontífexs i del Concili es dedueix l'intent d'obtenir que, a través de l'acció social cristiana, la presència de l'Església en la història reflecteixi la presència del Crist, que transforma els cors i les estructures injustes creades pels homes. 

    Aquest aspecte és particularment sentit en les condicions culturals i socials del nostre temps. Per això l'actual magisteri de l'Església ha imprès a la doctrina social un nou dinamisme, que explica les creixents actituds d'hostilitat d'alguns, assumides sovint de forma acrítica, i mostra com n'és de greu la responsabilitat del qui refusa un instrument tan adequat per al diàleg de l'Església amb el món i tan eficaç per a la solució dels problemes socials contemporanis.  

 

Qüestió obrera
RN (1891), Lleó XIII

Qüestió social
QA (1931), Pius XI i LS (1941), Pius XII

Qüestió mundial
MM (1961) i PT 81963), Joan XXIII

 

Relació Església - Món
GS (1965), Concili Vaticà II

L'Església i la vocació de l'home

Alguns problemes urgents

Introducció: la situació de l'home en el món actual
PERSONA
SOCIETAT
ACTIVITAT HUMANA
LA MISSIÓ DE L'ESGLÉSIA EN EL MÓN ACTUAL

FAMÍLIA
CULTURA
VIDA ECONÒMICA
VIDA POLÍTICA
PAU I COMUNITAT DELS POBLES

 

Diversos aprofundiments de la qüestió munidal

Puntuals

retrospectiu/
projectiu

PP
1967

OA
1971

JM
1971

LE
1981

SRS
1987

CA
1991

assumeix el tema del DESENVOLU PAMENT vertebrador del de la vida econòmico– social de GS i li confereix un relleu decisiu, en considerar-ho com el nou nom de la pau.

orienta la PRESÈNCIA I ACCIÓ DELS CRISTIANS en el si de les aspiracions i corrents ideològics, al mateix temps que davant les aportacions de les ciències socials i les projeccions utòpiques de l'època.

fonamenta teològicament i encausa pràctica ment l'ACCIÓ A FAVOR DE LA JUSTÍCIA, atès de les contradiccions i injustícies, a l'igual que de la voluntat de promoció i necessitat de mediació que són pròpies del seu temps.

aborda des de les perspectives bíblica, antropològica, ètica i espiritual el TREBALL HUMÀ, considerat com a eix de la vida econòmico– social i de la Doctrina Social de l'Església.

retorna al tema del DESENVOLUPAMENT (vegi's PP) i ho aprofundeix ètico-teològicament, atès els contrasts i tensions Est–Oest i Nord–Sud.

rellegeix commemorativament la RN a un segle de distància, tenint com a teló de fons la caiguda del socialisme real i les negatives conseqüències d'una llibertat allunyada de la veritat, a la vegada que orienta cristianament els àmbits econòmic i polític davant les portes del tercer mil·lenni.

 

En les columnes centrals podem contemplar, d'una banda, tres temes que són decisius en la nostra matèria: el desenvolupament –tractat dues vegades– la justícia i el treball; d'altra, una qüestió de tan intensa carrega vivencial com és la de la presència i acció dels cristians davant la plural instància de la societat moderna.

A llur torn, en les columnes perifèriques, i en contrast amb l'especificitat de les anteriors, percebem el caràcter englobat (per la relació Església–Món) d'un argument que és, ell mateix, globalitzador (vida econònomic–social); i l'enfocament anàlogament general de Centessimus Annus, que, fidel al text, anomeno «retrospectiu–projectiu» i que de manera expressa deixo sense formulació intratemàtica.